Please follow and like us:

Introducció

En el dia d’avui us vull portar una reflexió sobre dues dimensions de l’amor que Déu té per als homes: una dimensió paternofilial i una altra esponsal. Ens acompanyaran en el recorregut d’avui els profetes Jeremies i Osees, que foren dos profetes que predicaren l’amor de Déu per al seu poble expressant-la en la seva pròpia vida.

Osees

El profeta Osees té una vida amorosa difícil. Ell viu en el segle VIII a.C. a Israel, abans de la divisió del Regne. Ell va escoltar la paraula de Déu que li demanava de realitzar una acció profètica: havia d’escollir una dona infidel per a casar-s’hi. Va contraure matrimoni amb Gómer, una prostituta. Tot el poble d’Israel li deia a Osees: què fas? Ja saps que aquesta dona és una prostituta? Ja saps que aquesta dona no t’estimarà? Però res del que li deien els seus amics el va fer canviar d’opinió, i va prosseguir amb la seva acció profètica d’unir-se amb aquella dona. Varen tenir tres fills, els quals tenen un noms profètics: Jezreel, perquè Déu havia de castigar el seu poble; Lo Ruhama perquè el poble no serà compadit; i Lo Ammí perquè aquell pobla ja no seria més el poble de Déu. Aquests noms són molt forts i tota una declaració d’intencions de Déu respecte al seu poble de no voler-lo més. Per causa dels pecats de la mare, els fills en paguen les conseqüències de no ser estimats i de ser abandonats a la seva sort.

Gomer torna al seu ofici, abandona el marit, i tot el poble se’n riu del profeta. Però després d’això ve la vertadera acció profètica: Osees recorre tot el país cercant la seva muller fins que torna al seu costat. Gomer se n’adona de tots els béns de què gaudia al costat d’Osees, gaudia, sobretot, de la llibertat; mentre que quan tornà a la prostitució tornà a ser esclava d’una homes que no l’estimaven, sinó que utilitzaven el seu cos. Per això, al final, Gomer torna al costat d’Osees. I Osees, lluny de passar comptes per l’abandonament, té misericòrdia d’ella, la perdona i l’accepta de nou a casa seva.

Aquests personatges profètics tenen el seu paral·lel en el poble d’Israel: Osees representa al Senyor; Gomer representa Israel, i els fills són cadascú dels ciutadans del poble d’Israel, fills de la prostitució, fills bords que s’han desviat del camí del Senyor per culpa del pecat de la seva mare i que han anat darrere dels ídols, dels baals, unes figuretes de fang o de fusta que no tenen ànima, ni parlen, ni poden fer res perquè no són altra cosa que ídols, no déus. Però quan el poble d’Israel se n’adona que seguint els baals són un poble esclau mentre que el seguiment del Senyor els proporciona la vertadera llibertat, retornaran al Déu vertader, i aquest no passarà comptes, sinó que els perdonarà. Ho diu el profeta amb aquestes paraules:

Efraïm, com t’he de tractar?
¿T’haig d’abandonar, Israel?
¿Haig de tractar-te com Admà?
¿He de deixar-te com Seboïm?
Això em trasbalsaria el cor,
s’encendria la meva pietat.
No cediré a la meva indignació,
no tornaré a destruir Efraïm,
perquè jo sóc Déu i no un home,
sóc el Sant, present enmig teu:
no sóc dels qui es passegen d’ací d’allà!
Vindran des d’Egipte, com ocells,
com coloms des del país d’Assíria,
i els faré viure a casa seva.
Ho dic jo, el Senyor.

1.3. Jeremies

El profeta Jeremies és un altre profeta que amb la seva vida profetitza allò que li ocorre al poble d’Israel. Ell viu a Jerusalem en temps en que Nabucodonosor envaeix Judà i el poble és deportat a Babilònia. Jeremies volia acompanyar el seu poble a Babilònia, però els reis de Judà fugen de les mans de Nabucodonosor i es refugien a Egipte, i s’enduen amb ells Jeremies, de manera que el profeta està físicament lluny del seu poble, tot i que mai els abandonarà espiritualment parlant: el seu cor està amb el poble deportat.

El llibre del profeta Jeremies tracta molts temes, però em centraré només en aquells textos que estan relacionats amb l’amor paternofilial i esponsal del Senyor per al seu poble.

Proclama l’amor primer de la següent manera:

Recordo l’amor que em tenies de jove,
com m’estimaves al temps de les noces.
Em seguies pel desert,
per terres que ningú no sembra.
Israel era consagrat a mi, el Senyor,
com el primer fruit de la collita.
Si algú gosava menjar-ne, m’ofenia,
i els desastres li queien al damunt.
Ho dic jo, el Senyor.

Els poemes de la primera part del llibre expliquen la història d’una adopció in extremis: Déu passeja per la terra i troba un nadó nena, nua, bruta, abandonada… i Déu se’n compadeix, l’adopta, la neteja, l’alimenta i la vesteix, la fa tota una reina de casa seva. Però en la seva joventut, aquesta nena abandona el seu pare per anar-se a prostituir amb els baals. Déu s’enutja perquè ella l’ha abandonat, ha pagat malament tots els beneficis que ha rebut a casa del pare. Però al final ella veu que darrere dels baals no hi ha vertader amor, sinó només brutícia, domini i esclavitud. Ella tornarà a Déu, que no la castigarà, sinó que la tornarà a netejar, la tornarà a vestir amb els vestits de festa i la restituirà en la seva posició de reina. Aquesta dona és Israel, que s’ha pervertit, però que sempre té les portes de la casa del pare obertes.

Què hem aprés

Israel és per al Senyor i el Senyor és per a Israel. Com un pare no oblida els seus fills, Déu no oblidarà mai els seus fidels; com un espòs perdonarà la infidelitats de la seva esposa, Déu perdonarà les infidelitats del seu poble. Tot i que això pugui sembla dur i difícil, la misericòrdia del Senyor no coneix límits.

A vegades nosaltres sentim la temptació d’abandonar la tranquil·litat de la casa paterna a la recerca de “noves aventures”, pensant que el Pare ens és un límit, pensant que en la nostra situació concreta no podem conèixer món, com si tots ens fos un límit a la llibertat, o estiguéssim obligats a fer allò que no volem, com si tot ens volgués mal… però no és així.

Tornem doncs a l’amor primer, a aquell amor pur com el d’una jove parella o com a d’un pare novell. Tornem a casa del Pare, tornem a casa de la llibertat on podem viure amarats del seu amor incondicional.

Please follow and like us: